Coneix-nos

Des del 1998

La Federaió Reusenca d’Asociacions de Carnaval FRAC, és una federació cultural sense ànim de lucre fundada el 1998.
El seu objectiu és potenciar el carnaval de Reus i aglutinar totes les associacions que hi participen.

La FRAC és una associació dinàmica que reflecteix la rica xarxa associativa que té Reus.

En aquests moments, la FRAC té més de 60 entitats associades, on la participació al Carnaval és una més de les activitats que organitzen.

Història del Carnaval de Reus

1347

Crides del municipi

De ben segur que el carnaval és tan antic com la població, però les primeres notícies documentals de la festa les tenim al segle XIV. Corresponen a crides del municipi per regular, o prohibir, algunes activitats pròpies de la celebració: la utilització de màscares d'inversió sexual, cercaviles amb torxes o falles, lluites amb elements vegetals –concretament, taronges– i també que «null hom no·s vestís vestidura de fembra»

1475

Prohibeixen el ball a les nits

Una disposició continguda al Llibre de la Cadena, datada el 1475, prohibeix el ball les nits durant tot l'any, excepció feta de les noces –dins l'àmbit domèstic– i els tres dies de carnaval, fet que ens indica la durada de la festa i que el ball era ja un component essencial de la celebració. Els balls del període carnavalesc començaven, al segle XV, per Sant Sebastià, costum que continuarà vigent fins als carnavals de començaments del segle XX.

1652

El jovent com a protagonista

L'existència de colles de carnaval o de grups més o menys organitzats sembla haver comptat amb una llarga tradició a la nostra ciutat, amb el jovent com a protagonista. A finals del segle XV existia la «Confraria dels Innocents» i, a començaments del segle XVI, hi havia a la ciutat un rei moixo –triat pels Innocents–, autoritat carnavalesca dels fadrins, que podria ser l'encarregat de portar el carnaval. A l'Arxiu Municipal es conserva un manuscrit del 1652 que anota constitució de la «Confraria del llum d'oli», que, en un llatí grotesc i ple de referències a persones i llocs inconeguts per nosaltres, ens parla d'una mena d'agrupació que actuaria durant el temps de carnaval, organitzant una processó, amb un llum d'oli sota tàlem, que els portaria de taverna en taverna.

1720

Més components ideològics

Fins a mitjan del segle XIX, el carnaval reusenc té el seu epicentre a la plaça del Mercadal, indret on es concentren les màscares i on es fa ball. Des de finals del segle XVIII, però, la festa incorpora cada cop més components ideològics, reflex del context social del moment, i es transforma des d'un model bàsicament rural –màscares o danses rituals, sàtira sobre la moral domèstica i les persones, etc.– cap a una festa urbana, amb sàtires freqüents de caire polític, balls en locals tancats, etc.
El carnaval és una festa que permet exterioritzar els conflictes existents a la societat i, per tant, actua com a mecanisme de regulació de les tensions socials. Per això és perillosa i ha estat prohibida més d'un cop

1859

Desfilades d'ostentació

Després d'una primera meitat de segle XIX fortament marcada pels enfrontaments socials, a partir de 1859 es consoliden els grans carnavals burgesos, basats en les desfilades d'ostentació, els actes de societat i els balls de saló: un carnaval que substitueix la màscara, com a mitjà per amagar la pròpia personalitat, per la disfressa, com a fi, per ella mateixa. En definitiva, una festa que no mostra tant les contradiccions existents en la societat com les accentua: els rics podran lluir les seves disfresses espectaculars davant els pobres. Hi haurà balls a les cases benestants –d'accés restringit–, a les societats, que reuneixen els diferents estaments socials, i als cafès, els més populars. Per carnaval tothom ballarà, però sense sortir del seu cercle social.

1889

Enterrament del Carnestoltes

Els edictes municipals, mentrestant, imposaran tota mena de restriccions a la circulació lliure de mascarots, a l'exercici de la sàtira, a la crítica de caire polític, en una constant que ha arribat fins als nostres dies: el poder fa costat i afavoreix aquelles formes de diversió carnavalesca que són espectacle i estimulen l'activitat econòmica, i que no generen problemes polítics. I, malgrat tot, el carnaval més popular perviu. A la segona meitat del segle XIX, el Dijous Gras i els successius enterraments del Carnestoltes, del seu braç, de la seva mà o del seu dit, són els actes que reuneixen els aspectes més crítics i subversius de la festa.

1908

Durant el franquisme

A Reus hi ha carnaval cada any, però alguns anys les societats es reuneixen i el fan més lluït. Els tres últims grans carnavals de la ciutat tindran lloc en els primers anys del segle XX: el 1908, el 1916 i el 1919. El carnaval arriba als anys trenta com una festa que té en els balls de disfresses la seva activitat principal. La festa major de Sant Pere recull bona part de la dinàmica de les desfilades carnavalesques anteriors: carrosses fetes per les entitats per a major lluïment de cadascuna, exaltació de la bellesa femenina amb elecció de reines i damisel·les… Un acte que continuarà durant el franquisme.

1940

Prohibit el carnaval

Prohibit el carnaval després de la Guerra Civil, el Cos Blanco esdevindrà un dels components centrals de la festa de Sant Pere. El carnaval s'amaga. Algunes societats continuen organitzant els seus balls privats per als socis i acompanyants. Sovintegen els balls infantils en cases particulars, però al carrer no hi ha senyal de la festa.

1979

Torna el Carnaval

El 1978, el carnaval torna, amb por, al carrer, amb la rua del dissabte i els balls com a activitat principal, en un intent de recuperar l'esplendor de les celebracions del voltant del 1900. Ben aviat, però, sorgeixen altres formes de celebrar la festa que s'expressen, sobretot, en la publicació de fulls satírics que són repartits, de forma més o menys anònima, pels carrers de la ciutat.

Actualitat

La FRAC

El nou carnaval reusenc s'estructura a partir de l'existència de nombroses colles, grups de persones que es reuneixen i treballen durant mesos per preparar les disfresses i la carrossa. Les colles, agrupades en una coordinadora –ara, la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval (FRAC)–, esdevindran el motor del carnaval reusenc. De les colles neix un dels actes que singularitzen, en l'actualitat, el carnaval reusenc: l'Expoprofit.